(Vista general de les restes de l'Àgora) "Miletos...", per Nejdet Düzen (flickr)
Planta d'Olynthos
GARCIA Y BELLIDO A. Urbanistica de las grandes ciudades del mundo antiguo. Instituto Español de arqueología. Madrid, 1985.
Abans ja hem fet referència a les paraules d’Aristòtil envers la “ciutat ideal” ideada per Hipòdam de Milet. Aquesta “tendria deu mil ciutadans, dividits en tres classes: una, d’artesans; una altra, de camperols, i la tercera, de defensors armats. Va dividir, així mateix, el territori en tres parts: una sagrada, una pública i una altra privada. Sagrada, la part que havia de subministrar els dons acostumats als déus; comunal, aquella els productes de la qual havien de servir als defensors, i privada, la dels camperols” (Aristòtil. Política, Llibre 2, Capítol V).
Tota aquesta reiteració del número 3, amb la importància que li concedeix tant a la divisió local com a la parcel·lació urbana, ens indica que Hipòdam era un entusiasta de la filosofia numèrica, doncs el tres és el nombre perfecte, pitagòric i sagrat.
La planificació de la ciutat és d’acord amb el traçat de carrers paral·lels i perpendiculars entre sí, formant illetes disposades d’un mode regular i destinat a la construcció d’edificis i vivendes. Es tracta de la implantació de la planimetria reticulada i, sobretot, l’organització sistemàtica dins la mateixa, de tots els elements constructius d’una ciutat: una espaiosa zona central o àgora, amb sumptuosos edificis públics, zona residencial i comercial, construccions i instal·lacions esportives, recreatives i d’oci, etcètera. Tot això, encerclat per una murada defensiva que servia com a línea de demarcació i signe flexible d’identitat.
La zona meridional està estructurada amb blocs rectangulars aparentment quadrats. El seu conjunt queda inscrit en un rectangle, que es divideix en quatre rectangles parcials i desiguals (I, II, III i IV). En aquesta zona meridional, Hipòdam va disposar dues vies principals –en sentit longitudinal i transversal-, que tallaven el nucli urbà que contava amb major nombre de blocs.
El nucli urbà de Milet va tardar bastant de temps a acabar-se des que Hipòdam iniciés la seva construcció, abans d’anar-se’n a la ciutat d’Atenes. Des del començament, al segle V aC, fins al II dC, el nucli urbà va patir nombroses modificacions.
Les muralles es van construir probablement a finals del segle V aC, amb la Porta Sacra al sud, ja que la Porta del Lleó es va obrir a finals del segle IV aC.
La construcció dels ports i dels centre urbà públic es van iniciar a finals del segle IV aC. A partir de llavors van aixecar el Mercat Sud, les Àgores Nord i Sud -per a reunions ciutadanes i el mercat-, i comencen el Teatre.
1. Península establerta damunt el turó, orientada nord-sud, la nova ciiutat, lluny de l'antic acròpolis.
2. Té dos ports: un de guerra.
3. L'altre, de comerç.
4. Entre aquestes dues zones es troben dues zones d'activitat públiques.
5. Que formen un angle recte determinant 3 zones residencials.
6. Àgores amb pòrtics.
7. Ocupant el centre i les extremitats de les zones públiques, on hi trobam dos gimnasos.
8. L'Ajuntament.
9. L'estadi.
10. Gran santuari d'Apol·lo Delfini, que també s'integra a la xarxa general.
11. El teatre.
Bibliografia
