El pla urbà d'escacs com hem dit, ja existia abans d'Hipòdam, podríem remuntar-nos bastant enrere, a les necròpolis faraòniques amb les seves mastabes alineades o a la ciutat que va ser fundada el 1350 a. C. per Akenató i anomenada Aket Aton que seguien aquest pla regular. Però sense anar-nos tan enrere podríem establir tota una sèrie d'assentaments etruscs com Marzabotto i Spina que el segueixen.
A més hi ha tota una sèrie de colònies gregues que dels segles VIII al VI a. C. es varen establir amb els seus carrersparal·lels que constituïen un taulell regular, seguint aqust traçat rigorós. Com Megara, Hiblea, Siracusa, Naxos, Selinonte, Agrigento, Cararina, etc.
Moltes de les ciutats delsegle IV a. C. amb molta probabilitat es varen concebre amb aquest pla ortogonal. Les excavacions ens han permès tenir una visió directa de qualcusa d'elles.
A més hi ha tota una sèrie de colònies gregues que dels segles VIII al VI a. C. es varen establir amb els seus carrersparal·lels que constituïen un taulell regular, seguint aqust traçat rigorós. Com Megara, Hiblea, Siracusa, Naxos, Selinonte, Agrigento, Cararina, etc.
Moltes de les ciutats delsegle IV a. C. amb molta probabilitat es varen concebre amb aquest pla ortogonal. Les excavacions ens han permès tenir una visió directa de qualcusa d'elles.
Olynthos. La ciutat de la Chalkidiké, fundada l'any 432 a. C. va ser totalment destruïda l'any 347 a. C. i després no va ser repoblada. La seva planta té una concepció completament regular, organitzada en blocs a partir de carrers amb intersecció perpendicular. L'orientació de la ciutat és rigorosament nord-sud.
S'ha de destacar l'absència d'edificis públics monumentals i de grans places molt típics de les ciutatshel·lenístiques de l'època. L'economia de la ciutat era eminentment agrícola, i encara que socialment molt anivellada no existia contrast entre rics i pobres. Aquest motiu només certes cases tenen botigues i tallers, es concentren a la barriada sud, en el mercat. Per tant, a Olynthos quasi la totalitat de cases són habitatges.
S'ha de destacar l'absència d'edificis públics monumentals i de grans places molt típics de les ciutatshel·lenístiques de l'època. L'economia de la ciutat era eminentment agrícola, i encara que socialment molt anivellada no existia contrast entre rics i pobres. Aquest motiu només certes cases tenen botigues i tallers, es concentren a la barriada sud, en el mercat. Per tant, a Olynthos quasi la totalitat de cases són habitatges.
Planta d'Olynthos
GARCIA Y BELLIDO A. Urbanistica de las grandes ciudades del mundo antiguo. Instituto Español de arqueología. Madrid, 1985.
Priene ja existia en el segle IV a. C. però va ser reedificada posteriorment a un altre emplaçament. Localitzada també a la Jònia, en ella es va aplicat el pla hipodàmic duit al límit. Mentre que a la ciutat de Milet l'aplicació del sistema rectilini s'aplicà a una organització espaial determinada per un terreny pla. A la ciutat de Priene el traçat dels carrers es va ajustar a un esquema basat en angles rectes a un relleu que presentava un relleu amb molta pendent i a vegades molt bombat. La fórmula hipodàmica s'adaptava amb facilitat a una geografia plana, però era difícil fer-la coincidir amb una relleu accidentat, com era el cas de Priene. Per aquest motiu es podien trobar carrers amb situació nord-sud que es convertien en escales amb un emplaçament en que el recinte de la ciutat presentava un desnivell d'uns 381 metres entre l'estadi inferior i l'acròpolis situat a la cimera. S'utilitzaven llargs pòrtics (stoai) per anar tallant aquesta pendent.
Planta de Priene
GARCIA Y BELLIDO,A., Urbanística de las grandes ciudades del mundo antiguo, CSIC, Madrid, 2009
GARCIA Y BELLIDO,A., Urbanística de las grandes ciudades del mundo antiguo, CSIC, Madrid, 2009
Bibliografia:
STIERLIN, H. Grecia de Micenas al Partenón. Taschen. Colonia, 2001
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada