5. Característiques urbanístiques de la ciutat

Abans ja hem fet referència a les paraules d’Aristòtil envers la “ciutat ideal” ideada per Hipòdam de Milet. Aquesta “tendria deu mil ciutadans, dividits en tres classes: una, d’artesans; una altra, de camperols, i la tercera, de defensors armats. Va dividir, així mateix, el territori en tres parts: una sagrada, una pública i una altra privada. Sagrada, la part que havia de subministrar els dons acostumats als déus; comunal, aquella els productes de la qual havien de servir als defensors, i privada, la dels camperols” (Aristòtil. Política, Llibre 2, Capítol V).

Tota aquesta reiteració del número 3, amb la importància que li concedeix tant a la divisió local com a la parcel·lació urbana, ens indica que Hipòdam era un entusiasta de la filosofia numèrica, doncs el tres és el nombre perfecte, pitagòric i sagrat.

Adaptant-se a la topografia i contorns dels terrenys de la península, Hipòdam va dissenyar tres zones: la meridional, destinada al barri residencial; la central, per ser ocupada pel barri noble i amb espais lliures disposats per a construir, posteriorment, edificis públics, i la septentrional, que albergaria als habitants dels barri popular. Si 'cliqueu' a la següent fotografia ho podreu apreciar millor:

La planificació de la ciutat és d’acord amb el traçat de carrers paral·lels i perpendiculars entre sí, formant illetes disposades d’un mode regular i destinat a la construcció d’edificis i vivendes. Es tracta de la implantació de la planimetria reticulada i, sobretot, l’organització sistemàtica dins la mateixa, de tots els elements constructius d’una ciutat: una espaiosa zona central o àgora, amb sumptuosos edificis públics, zona residencial i comercial, construccions i instal·lacions esportives, recreatives i d’oci, etcètera. Tot això, encerclat per una murada defensiva que servia com a línea de demarcació i signe flexible d’identitat.

La zona meridional està estructurada amb blocs rectangulars aparentment quadrats. El seu conjunt queda inscrit en un rectangle, que es divideix en quatre rectangles parcials i desiguals (I, II, III i IV). En aquesta zona meridional, Hipòdam va disposar dues vies principals –en sentit longitudinal i transversal-, que tallaven el nucli urbà que contava amb major nombre de blocs.

A l’interior de l’estructura teòrica de la zona central, Hipòdam va situar les parcel·les previstes per a edificis públics, les quals van servir per articular pel centre de la ciutat les tres zones que la constituïen. Tres zones que feien desaparèixer la monòtona rigidesa que haurien produït els carrers rectes i continuats. En aquesta zona, els blocs teòrics van ser rectangles, a excepció d’una fila divisòria amb la zona septentrional. El conjunt dels bloc i espais lliures que composen aquesta zona queden inscrits en tres (VI, VII i VIII) rectangles regulars. Damunt la línia divisòria se situa la zona septentrional. Els seus blocs estan inscrits en els rectangles IX i X.

El nucli urbà de Milet va tardar bastant de temps a acabar-se des que Hipòdam iniciés la seva construcció, abans d’anar-se’n a la ciutat d’Atenes. Des del començament, al segle V aC, fins al II dC, el nucli urbà va patir nombroses modificacions.

Les muralles es van construir probablement a finals del segle V aC, amb la Porta Sacra al sud, ja que la Porta del Lleó es va obrir a finals del segle IV aC.

La construcció dels ports i dels centre urbà públic es van iniciar a finals del segle IV aC. A partir de llavors van aixecar el Mercat Sud, les Àgores Nord i Sud -per a reunions ciutadanes i el mercat-, i comencen el Teatre.

1. Península establerta damunt el turó, orientada nord-sud, la nova ciiutat, lluny de l'antic acròpolis.
2. Té dos ports: un de guerra.
3. L'altre, de comerç.
4. Entre aquestes dues zones es troben dues zones d'activitat públiques.
5. Que formen un angle recte determinant 3 zones residencials.
6. Àgores amb pòrtics.
7. Ocupant el centre i les extremitats de les zones públiques, on hi trobam dos gimnasos.
8. L'Ajuntament.
9. L'estadi.
10. Gran santuari d'Apol·lo Delfini, que també s'integra a la xarxa general.
11. El teatre.

Bibliografia

• CERVERA VERA, L. Las ciudades teóricas de Hipódamo de Mileto. Real Academia de Bellas Artes de Santa Isabel de Hungría. Madrid, 1987.



• JUNQUERA, J.J. Historia Universal del Arte. Espasa Calpe. Madrid, 2002.



• Fotografies: Las ciudades teóricas de Hipódamo de Mileto (pàgines 40, 41, 43, 44, 45, 52).