(Vista general de les restes de l'Àgora) "Miletos...", per Nejdet Düzen (flickr)
Planta d'Olynthos
GARCIA Y BELLIDO A. Urbanistica de las grandes ciudades del mundo antiguo. Instituto Español de arqueología. Madrid, 1985.
Abans ja hem fet referència a les paraules d’Aristòtil envers la “ciutat ideal” ideada per Hipòdam de Milet. Aquesta “tendria deu mil ciutadans, dividits en tres classes: una, d’artesans; una altra, de camperols, i la tercera, de defensors armats. Va dividir, així mateix, el territori en tres parts: una sagrada, una pública i una altra privada. Sagrada, la part que havia de subministrar els dons acostumats als déus; comunal, aquella els productes de la qual havien de servir als defensors, i privada, la dels camperols” (Aristòtil. Política, Llibre 2, Capítol V).
Tota aquesta reiteració del número 3, amb la importància que li concedeix tant a la divisió local com a la parcel·lació urbana, ens indica que Hipòdam era un entusiasta de la filosofia numèrica, doncs el tres és el nombre perfecte, pitagòric i sagrat.
La planificació de la ciutat és d’acord amb el traçat de carrers paral·lels i perpendiculars entre sí, formant illetes disposades d’un mode regular i destinat a la construcció d’edificis i vivendes. Es tracta de la implantació de la planimetria reticulada i, sobretot, l’organització sistemàtica dins la mateixa, de tots els elements constructius d’una ciutat: una espaiosa zona central o àgora, amb sumptuosos edificis públics, zona residencial i comercial, construccions i instal·lacions esportives, recreatives i d’oci, etcètera. Tot això, encerclat per una murada defensiva que servia com a línea de demarcació i signe flexible d’identitat.
La zona meridional està estructurada amb blocs rectangulars aparentment quadrats. El seu conjunt queda inscrit en un rectangle, que es divideix en quatre rectangles parcials i desiguals (I, II, III i IV). En aquesta zona meridional, Hipòdam va disposar dues vies principals –en sentit longitudinal i transversal-, que tallaven el nucli urbà que contava amb major nombre de blocs.
El nucli urbà de Milet va tardar bastant de temps a acabar-se des que Hipòdam iniciés la seva construcció, abans d’anar-se’n a la ciutat d’Atenes. Des del començament, al segle V aC, fins al II dC, el nucli urbà va patir nombroses modificacions.
Les muralles es van construir probablement a finals del segle V aC, amb la Porta Sacra al sud, ja que la Porta del Lleó es va obrir a finals del segle IV aC.
La construcció dels ports i dels centre urbà públic es van iniciar a finals del segle IV aC. A partir de llavors van aixecar el Mercat Sud, les Àgores Nord i Sud -per a reunions ciutadanes i el mercat-, i comencen el Teatre.
1. Península establerta damunt el turó, orientada nord-sud, la nova ciiutat, lluny de l'antic acròpolis.
2. Té dos ports: un de guerra.
3. L'altre, de comerç.
4. Entre aquestes dues zones es troben dues zones d'activitat públiques.
5. Que formen un angle recte determinant 3 zones residencials.
6. Àgores amb pòrtics.
7. Ocupant el centre i les extremitats de les zones públiques, on hi trobam dos gimnasos.
8. L'Ajuntament.
9. L'estadi.
10. Gran santuari d'Apol·lo Delfini, que també s'integra a la xarxa general.
11. El teatre.
Bibliografia
Durant diversos segles, Jònia (Ionia) fou el camp principal del desenvolupament cultural grec, i Milet va ser-ne la primera ciutat. Durant el període arcaic, aproximadament cap al 750-490 aC, va superar àmpliament a Atenes i Esparta en poder i prosperitat. Especialment, Milet podia presumir del notable nombre i vitalitat de les seves colònies.
La ciutat ha estat reconeguda com el lloc de naixement de la ciència i filosofia occidentals.Tot i que és més coneguda pels seus èxits en l'època arcaica, la seva importància no es limita a aquest període; ja era un centre vital de la cultura del mar Egeu a l’Àsia Menor.
La seva posició -en el lloc de trobada entre Grècia i el Pròxim Orient- va suposar per als ciutadans de la ciutat tant perills com oportunitats. Després de quatre segles d’independència, Milet va caure a mans de les potències de l’est: primer fou conquerida al segle VI aC pels lidis i poc després es va unir a l'Imperi Persa sota Cir el Gran. Tot i això, van continuar exercint la seva influència en el curs de la història grega, instigant una revolta sagnant contra el rei persa. Ni tan sols la destrucció de Milet pels venjatius perses va acabar del tot amb aquesta influència. La ciutat va ser reconstruïda aviat, proporcionant als grecs el model més destacat de la ciutat planificada.
Així doncs, Milet s'havia hagut de reconstruir cap a l'any 475 aC. Llavors es van traçar dues ciutats, la més septentrional, d'illetes més breus que les de la meridional. A la primera és on s'hi van ubicar els edificis principals: àgora, mercat, termes, santuaris, etcètera.
La ciutat regular neix naturalment allà on s’ha arribat a una maduresa urbana i allà on és factible la planificació d’una ciutat ex novo. Els grecs, durant la seva activitat colonitzadora i fundadora dels segles IX a VI aC van haver de planejar gran nombre de colònies. Els fundadors podien trial l’emplaçament més adient per a la nova ciutat, prèviament traçada, i llavors es degué posar en pràctica més d’una vegada la idea d’una ciutat de planta regular. És el cas, per exemple, de Selinus a Sicília, que ja al segle VI ens mostra un traçat regular amb dos carrers axials i principals que es creuen en un angle recte marcant la pauta de la resta de carrers.
Es podrien afegir, doncs, altres exemples de ciutats “hipodàmiques” abans d’Hipòdam, com assenyalàvem abans. Tot i això, s’atribueix a Milet la invenció de la ciutat ortogonal. Ara bé, probablement el que va fer Hipòdam fou “donar forma i norma a les noves corrents i propagar-les per l’Hèl·lade. Això explicaria que hagi passat a la història com l’inventor de la ciutat de planta regular, de l’ordenació raonada dels seus elements i parts, en una paraula, com el creador de l’urbanisme funcional”. No hi ha gaire informació de les seves obres i tampoc de la seva vida, de manera que la seva personalitat com arquitecte urbanista continua sent una incògnita.
Bibliografia
s valuosa notícia que es té d’Hipòdam de Milet procedeix d’Aristòtil, qui diu d’ell que va inventar el traçat de les ciutats. Es creu que Hipòdam va néixer cap a l'any 510 a.C. i se sap que va començar a formar-se a la seva ciutat natal, iniciant-se després en l’aprenentatge dels fonaments d’aquella florescent cultura jònica. A continuació, va prosseguir els seus estudis científics i filosòfics, possiblement amb Heràclit d’Efes i Anaxàgores de Clazomene. Hipòdam va interpretar les doctrines racionalistes d'aquests darrers, i ho va fer amb la capacitat d’intuïció i el sentit de la forma que constituïen les peculiaritats més característiques de l’esperit jònic.
Som tres estudiants d'Història de l'Art de la Universitat de les Illes Balears: Enriqueta González, Marina Pascual i Tomàs Oliver. El bloc forma part de les pràctiques de l'assignatura d'Art Clàssic.